però ja toca tornar-nos-hi a posar. Estem a setembre i torna a començar el curs

i, com vaig prometre, com vaig dir, tornen els vídeos de manera regular.

De fet, aquest ja serà el segon vídeo d’aquesta temporada, per dir-ho així.

El primer va ser el que vaig gravar a Alemanya. Espero que ja estigui pujat i que us hagi agradat, i que l’hagueu vist.

I avui m’he decidit a començar una nova petita sèrie, diguéssim, de vídeos, sobre els pronoms febles.

Els pronoms febles son uns pronoms que porten bastants problemes als aprenents de català,

i no pretenc fer uns vídeos gaire complicats, ni entrar molt en... totes les possibilitats

i tots els usos dels pronoms febles, perquè és una bogeria. Fins i tot els catalanoparlants

s’equivoquen constantment, ens equivoquem constantment, a l’hora d’utilitzar-los,

però sí que donar quatre pinzellades amb exemples senzills

crec que és una bona idea i que us pot ser molt útil als que apreneu català.

I avui, per començar, he triat el pronom feble “en”. Aquest pronom pot tenir moltes funcions diferents,

i avui en concret m’he centrat en la funció de pronom partitiu.

Quan l’utilitzem per referir-nos a una part d’un total.

“Diàleg en una fleca. Fixeu-vos en els pronoms marcats amb colors! Aneu parant el vídeo si us fa falta!”.

-Bon dia, posa’m unes quantes galetes si us plau.

-Bon dia. Quantes en vols?

-En vull 3, si us plau.

-Molt bé, aquí les tens.

-Moltes gràcies, a reveure.

-A tu, adéu! Següent si us plau!

-Hola bones, et queden galetes?

-Sí, mira, me’n queden quatre.

-Doncs, saps què? Posa-me-les totes.

-Molt bé, aquí les tens. Apa, que tinguis un bon dia.

Bé, en aquest primer exemple, com heu vist, estàvem parlant de galetes. Per tant és un substantiu comptable.

És a dir, pots dir “una galeta”, “dues galetes”, “tres galetes”. I, en aquests casos utilitzem el pronom “en”

quan ens referim a una quantitat menor a la total. Com heu vist, la persona que ha demanat

tres galetes de totes les que hi havia, es referia a aquestes tres galetes amb el pronom “en”. “En vull tres”.

Però en el moment en què la persona que ven les galetes li ha donat la bossa, li ha dit “aquí les tens”.

Perquè ara aquestes tres galetes han passat a ser el total de les quals estem parlant.

Les altres galetes de la botiga ja no les tenim en compte, ja no les comptem.

I, quan ha arribat el nou client, i ha sabut que només quedaven quatre galetes,

no? La persona ha dit “només me’n queden quatre”. De totes les que tenia, només me’n queden quatre.

Ha decidit que les volia totes, i per tant en aquell moment ha dit “dóna-me-les totes”.

I ja ha passat a referir-se a aquelles quatre galetes com a un total, i per tant ha dit “dóna-me-les totes”.

Ara anem a veure que passa amb substantius incomptables.

“Diàleg entre dos germans. Fixeu-vos en els pronoms! Aneu parant el vídeo si us fa falta!”

-Aquesta xocolata està boníssima.