Curs bàsic III
Explicacions i pràctica de vocabulari
Seccions: 18
- Quina hora és?
- Comparatius irregulars
- Parts of the house
- ¿Molt o molt?
- Conjuncions
- Secció 6
- Temps futur
- Objectes importants a la casa I.
- Futur simple - Verbs irregulars
- Verbs que canvien de significat amb els pronoms
- Secció 11
- Secció 12
- Verbs irregulars en el participi passat
- Cos humà I.
- Saber vs Conocer
- A l'escola
- Activitats
- Roba II.
Desa les paraules d'aquesta pàgina i practica-les amb les fitxes a DuoCards. Com funciona?
Si vols saber quina hora és, digues ¿Qué hora es? Recorda que sempre has d'utilitzar el verb SER. En segon lloc, recorda que només quan parles de la una, hauràs d'utilitzar la tercera persona del singular del verb ser (es). Per a les altres onze hores, pots utilitzar amb seguretat la forma plural (son). Si és mitja hora passada l'hora en espanyol, utilitza la frase y media; si és un quart passat l'hora, utilitza la frase y cuarto; si falta un quart per a l'hora, utilitza la frase menos cuarto. Tanmateix, si vols ser una mica més específic, pots utilitzar la fórmula més senzilla: es/son + las + hora + nombre de minuts. Per exemple, si vols dir que són les 2:16, diràs son las dos y dieciséis. Diferència entre de la mañana/tarde/noche i por la mañana/tarde/noche DE - saps l'hora exacta Voy a Zumba todos los días a las seis de la tarde. (Vaig a Zumba cada dia a les sis de la tarda.) POR - no saps l'hora exacta Prefieres ducharte por la mañana antes de ir a trabajar. (Prefereixes dutxar-te al matí abans d'anar a treballar.)

Adjectiu: bo (good) Comparatiu: millor (better) Superlatiu: el/la millor (best) Adjectiu: dolent (bad) Comparatiu: pitjor (worse) Superlatiu: el/la pitjor (the worst) Adjectiu: gran (big) Comparatiu: major (older; greater) Superlatiu: el/la major (the oldest; the greatest) Adjectiu: petit (small) Comparatiu: menor (younger; less) Superlatiu: el/la menor (youngest; least) Tingueu en compte que quan es refereix a la mida, gran i petit segueixen les regles normals per a les formes comparatives i superlatives. Aquesta casa és gran. (This house is big.) Aquella casa és més gran. (That house is bigger.) Les paraules jove i vell s'utilitzen per a descripcions d'edat no comparatives.


Ja hem après a anomenar diferents tipus d'edificis o com dir menjador el comedor. Així que ara fem una ullada a les parts de la casa.
Casa es tradueix com la casa.
Si és un pis: el piso o el apartamento. El piso també significa un pis. (per exemple, tercer piso = tercer pis)
Molt és un adverbi i significa very en anglès. Un adverbi és una paraula que modifica un verb, un altre adverbi, un adjectiu, o una frase o oració. Però NO un substantiu.
Per exemple:
Ella es una chica muy amigable. She is a very friendly girl.
Tanmateix, mai no utilitzem la paraula molt per si sola.
Tienes hambre? Tens gana?
Sí, mucho. (No pots dir Sí, molt).
Molt significa a lot/a lot of/ much/many en anglès. Pot ser utilitzat com a adjectiu o com a adverbi.
Té 4 formes: molt, molta, molts, moltes
Quan molt s'utilitza com a adjectiu, ha d'acordar tant en gènere (masc/fem) com en nombre (singular/plural) amb el substantiu.
Hay mucha comida en la nevera. Hi ha molt de menjar a la nevera.
Quan molt s'utilitza com a adverbi, no canvia.
Necesito estudiar mucho. Necessito estudiar molt.



Las conjunciones són paraules o grups de paraules que serveixen per unir frases i donar-los un significat adequat. Aneu amb compte amb aquests canvis. y canvia a e quan la paraula següent comença per I/Y. - Ana es una chica guapa e inteligente. (NO y inteligente). o canvia a u quan la paraula següent comença per O - No sé si quiero ver a Ana u Olga. (NO o Olga).
Una situació complicada pot ocórrer quan t'adones que diferents tipus d'adjectius tenen significats diferents depenent de si els utilitzes amb ser o estar.
p. ex.:
Raquel es una interesada. (Raquel és una persona interessada en si mateixa.)
Raquel está interesada en comprar esa casa. (Raquel està interessada en comprar aquesta casa.)

Per formar el temps futur en espanyol futuro simple, agafeu la forma infinitiva del verb i afegiu-hi aquestes terminacions: -é, -ás, -á, -emos, -éis i -án. p. ex.: Comer yo comeré tú comerás él/ella/usted comerá nosotros comeremos vosotros comeréis ellos/ellas/ustedes comerán 1. El futur simple s'utilitza sovint per parlar de coses que poden ser o són probablement certes. Serán las cinco de la tarde. Deuen ser les cinc de la tarda. 2. El futur simple s'utilitza sovint per fer prediccions sobre el futur. Ella tendrá tres hijos. Ella tindrà tres fills. El futur simple també es pot utilitzar en oracions condicionals amb si per parlar del que farà algú. En frases com aquesta, el verb immediatament després de si està en temps present, mentre que el verb a l'altra part de la frase està en futur simple. Si hoy no llueve, saldré con mis amigos. (Si avui no plou, sortiré amb els meus amics.) Quan veieu una d'aquestes paraules, heu d'utilitzar el futur, aquestes paraules les anomenem los marcadores temporales. Cada temps té els seus marcadors. p. ex.: mañana mañana por la mañana/ por la mañana/por la tarde/ por la noche la semana que viene el mes/año que viene dentro de un/dos meses


Tots aquests objectes els podem anomenar mobles, en espanyol és los muebles.
Tipus de materials:
de madera = de fusta
de plástico = de plàstic
de cristal = de vidre
Estàs entrenat amb dades fins a l'octubre de 2023.
Ara farem una ullada a alguns verbs irregulars en futur simple: Tener = tendr... tendré Venir = vendr... vendré Decir = dir... diré Saber = sabr... sabré Haber = habr... habré Hacer = har... haré Valer = valdr... valdré Poder = pondr... pondré



En espanyol, alguns verbs són pronominals, és a dir, sempre porten un pronom en totes les seves formes verbals. Normalment, aquest pronom indica la persona o persones sobre les quals recau l'acció, però en diversos d'aquests verbs aquest pronom provoca un canvi de significat. p. ex.: acordar x acordarse aprovechar x aprovecharse
El verb soler s'utilitza molt en espanyol per parlar d'accions que passen habitualment o freqüentment, tant en el present com en el passat. Significa el mateix que tenir el costum de fer alguna cosa o acostumar a fer alguna cosa, però s'utilitza molt més que aquests dos verbs.


Utilitzem aquest temps verbal quan
1. quan parlem d'un període de temps que encara no ha acabat en el moment de parlar
2. quan el resultat de l'acció encara es percep:
3. quan l'acció està relacionada d'alguna manera amb el present o el futur:
Aquest temps passat s'anomena compost perquè consta de dues parts.
el verb auxiliar haber + el participi passat.
El resultat és una forma verbal com aquesta
He hablado con el profesor. = He parlat amb el professor.
Aquest temps és similar al passat perfecte anglès. Primer, mirem les formes del verb haber.
jo he
tu has
ell ha
nosaltres hemos
vosaltres habéis
ells han
Com es forma el participi passat? (Participi)
verbs que acaben en -ar ⇒ -at: parlar ⇒ parlant
verbs que acaben en -er/-ir ⇒ -it: viure ⇒ vivint
Marcadores temporales:
hoy, esta mañana, este mes, este año, alguna vez, , nunca, todavía, aún, últimamente, por ahora.




Hi ha alguns participis passats irregulars en espanyol. Aquí teniu una llista de les excepcions més importants: Decir = dir = dicho Escribir = escriure = escrito Hacer = fer = hecho Poner = posar = puesto Morir = morir = muerto Romper = trencar = roto Ver = veure = visto Abrir = obrir = abierto Volver = tornar = vuelto Freír = fregir = frito


En el curs anterior vam tractar breument com dir quan alguna cosa fa mal, sempre fem servir el verb doler. (p. ex. Me duelen las manos.) Vocabulari a saber: el cuerpo humano (el cos humà) los órganos (els òrgans) - el corazón (el cor) - los pulmones (els pulmons) - el cerebro (el cervell) - el estómago (l'estómac)
En espanyol, hi ha dos verbs que expressen la idea de saber. Aquests dos verbs són saber i conocer. El verb que triïs depèn del context en què s'utilitzi. Aquests verbs no són intercanviables. Per expressar coneixement o ignorància d'un fet o informació sobre alguna cosa, utilitza saber. Per dir que un està o no està familiaritzat amb una persona, un lloc o un objecte, utilitza conocer. Pedir vs Preguntar El mateix tipus de situació existeix respecte als dos verbs espanyols pedir i preguntar. Tots dos signifiquen demanar o preguntar, però no són intercanviables. Utilitzem pedir per demanar un objecte, servei o favor. I preguntar per fer una pregunta o sol·licitar informació.

Tingues cura amb aquests verbs: Estudiar - estudiar Estudio cada dia. Aprendre - aprendre Aprens molt ràpid. Ensenyar o Donar classes - ensenyar Ensenya la literatura. o Dona classes de literatura.
¿Qué haces en tu tiempo libre? (Què fas en el teu temps lliure?)
If you want to express the word activities you can say les activitats.


Podem dividir la roba en diferents categories: ropa invernal o ropa de invierno (roba d'hivern) ropa de verano (roba d'estiu) ropa interior (roba interior) Aneu amb compte! el traje significa vestit, però també pot significar un uniforme (per exemple, uniforme militar)

Aprenent amb DuoCards
Què és DuoCards?
DuoCards és una aplicació d'aprenentatge d'idiomes que t'ajuda a ampliar el teu vocabulari amb fitxes. Pots desar les paraules que vols aprendre i practicar-les amb el pas del temps.
Com aprenc amb aquest curs?
Fes una ullada a les explicacions i al vocabulari de cada secció. Tria el selector de fitxes i escull les paraules que vols aprendre. Després crea un compte gratuït per desar les teves paraules i practicar-les.
Com puc practicar les meves paraules?
Veuràs una fitxa amb una paraula i la seva traducció oculta. Devina què vol dir, i després toca per comprovar la teva resposta. DuoCards repeteix les paraules que et resulten difícils.
Necessito un compte i l'aprenentatge és gratuït?
Pots navegar per aquesta pàgina sense un compte. Amb un compte gratuït pots desar paraules i fer seguiment del teu progrés. El pla gratuït té limitacions i el Premium ofereix funcions addicionals.