Ja vaig fer un vídeo així i algun subscriptor em va comentar que la qualitat del so era molt millor.

De manera que provo a fer-ne un altre així, aviam si realment se sent millor i no se senten tants sorolls del voltant,

perquè el micròfon dels auriculars és més bo.

I el tema d’avui, com haureu vist al títol del vídeo o a la miniatura, són els diferents nivells

que podem tenir en una llengua estrangera, i en concret en català. Com sabeu, en els últims anys s’ha popularitzat molt

l’ús de l’escala del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, que divideix els nivells des de A fins a C,

essent A el més principiant i C el més avançat, i A, B i C, els divideix en dos nivells... en dos subnivells cada un d’ells.

Tenim A1, A2, B1, B2 i C1, C2. En aquest marc comú de referència hi ha descrites les característiques de cada nivell.

És a dir quines capacitats, tant de comprensió com d’expressió se suposa que hem de tenir, doncs,

a cada un d’aquests nivells que he mencionat anteriorment. Però a vegades no és tan fàcil,

diguéssim, estar segur de quin és el teu nivell en una llengua que estàs aprenent, sobretot si l’estàs aprenent pel teu compte,

i sobretot si la llengua en qüestió que estàs aprenent és una llengua que s’assembla molt a la teva llengua materna

o a una llengua que ja parlis a un nivell molt alt. I això últim és el cas de la majoria d’aprenents de català,

perquè la majoria de vosaltres ja sabeu castellà, ja sigui la vostra llengua materna o perquè l’heu après, i si no castellà, francès, italià...

No he conegut pràcticament ningú que estigui aprenent català sense saber cap altra llengua romànica a un cert nivell ja.

I per què dic que això afecta tant a la percepció que tenim del nostre nivell en la llengua que aprenem?

Perquè vulguem o no, quan aprenem una llengua que s’assembla molt a una que ja sabem, en el fons no...

jo crec que no estem creant un nou calaixet, diguéssim, en la nostra ment. No estem creant un nou compartiment

i el comencem a omplir, sinó... Hi ha alguna cosa volant per aquí. Sinó que en realitat estem utilitzant la plantilla

que ja tenim de la nostra llengua, o de la llengua que ja parlem bé, i la modifiquem. L’anem modificant.

I anem veient: ostres, això que jo estic acostumat a dir d’aquesta manera, doncs he de fer-li aquest canvi per la nova llengua, no?

Per exemple, del castellà al català, molts cops treure la... la última vocal, no? És una cosa que és veritat

que amb moltes paraules, tu treus l’última vocal d’una paraula espanyola i tens la catalana.

O les paraules que en castellà acaben amb “-ción”. No? En català és “-ció”, i per exemple, en italià “-zione”,

i així amb totes les llengües romàniques, no? Què passa? Que realment no estem construint des de zero una nova llengua

sinó que realment estem agafant tot un seguit de concepcions, de regles, tota una llengua que ja parlem molt bé, o bastant bé,

i l’estem transformant una miqueta, no? Per adaptar-la a la nova llengua que estem aprenent.

I per tant crec que no podem utilitzar exactament els mateixos paràmetres quan avaluem el nostre nivell

en una llengua completament diferent a les que coneixem fins ara,

que quan aprenem una llengua que ja s’assembla molt a una llengua que parlem.

Si ens mirem una mica la divisió que fa el Marc Comú de Referència Europeu que us he comentat abans,

veieu que els tres grans nivells són A, B i C, i el primer es diu “usuari bàsic”, el segon “usuari independent”

i el tercer “usuari experimentat”. Són uns noms, uns termes, que a mi m’agraden bastant, la veritat. Crec que defineixen

bastant bé què engloba aquest nivell (cada un d’ells). I després veieu que aquestes subdivisions de cada un d’aquests nivells

A, B i C, també tenen uns noms, no? Tenim “inicial” per A1, “bàsic” per A2, “llindar” per B1, “avançat” B2,

“domini funcional efectiu” per C1 i “domini” C2. Aquí ja... aquests noms són una mica més... no sé si complicats,

o que te’ls han d’explicar una mica més, com a mínim, perquè quedi clar a què es refereixen.

Crec que els títols que han triat per A, B i C són més clars i més entenedors que no pas els de

A1, A2, B1, B2... Però bé, anem a veure una mica què diuen per a cada un d’aquests nivells.